20. Josep Maria de Sagarra, il·lustre ateneista

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) ha estat un dels escriptors de renom amb una trajectòria més dilatada a la institució. Amb ell s’hi identifica l’esperit de la tertúlia i de la conversa enginyosa, dilatada i intel·ligent. Des de jove feu de l’Ateneu la seva casa d’escriptura i de relació. El 1932 va guanyar el premi Crexells amb Vida privada. Era amic personal de Joaquim Borralleras i assistia habitualment a les tertúlies de la penya. Jugador del bridge i d’escacs, entre les anècdotes, es coneix que, abans de la guerra, va ser l’únic participant en aconseguir fer taules en l’exhibició del campió rus que visità l’Ateneu. En tornar de l’exili el 1943 tornà a fer-se soci i va fer sentir el català per primera vegada en la lectura de fragments de la Divina comèdia que havia traduït. El 1952 la seva incorporació a la junta directiva significava una certa resistència cultural. El seu discurs sobre la història de la institució en la celebració del seu centenari posava en relleu la mediocritat del moment, davant la brillantor que es pretenia recuperar de la institució. Des de la immediata postguerra, els escriptors i periodistes entorn de Destino havien participat en l’Ateneu, revista creada a semblança de Mirador, que amb el temps va esdevenir el referent de la cultura dels anys cinquanta i seixanta.

Per a saber-ne més:

• Discurs de Josep Maria de Sagarra a l’Ateneu: José María de Sagarra. Los cien primeros años de nuestro Ateneo. En: Inauguración del curso del centenario, accés al document: http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=4193