25. Les dones a l’Ateneu

Com en les altres institucions i entitats públiques les dones foren pràcticament absents de l’Ateneu Barcelonès fins als anys vint i, sobretot, trenta, encara que els estatuts no ho prohibissin. Leonor Serra Cisa en va ser la primera sòcia. Afeccionada a la ciència, el 1911 és, també, sòcia de la Societat Astronòmica de Barcelona. En els mateixos anys, l’Ateneu acollí els primers actes feministes. El 1907 Carme Karr va presentar la revista Feminal que ella dirigia i que aplegava el gruix de l’activitat artística produïda per les dones. El 1910 hi va pronunciar tres conferències sobre la importància de l’educació de les dones; també es feien recitals i lectures poètiques. La Primera Guerra Mundial sacsejà les posicions més moderades i es va començar a demanar el sufragi femení. De fet, són l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Francesca de Bonnemaison i, sobretot en la modernitat dels anys vint, el Lyceum Club les entitats que marcaven la vida social i el pensament feminista amb actes i 33 conferències. A l’Ateneu l’activitat de les dones va ser més intermitent. El 1930 no va prosperar la creació d’una Secció Femenina impulsada per ERC tot i que acollia conferències de les escriptores. Entre les més habituals, Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol i Rosa M. Arquimbau que van participar en diferents cicles. També freqüentà l’Ateneu, Mercè Rodoreda, premi Crexells el 1937. Molt destacable és l’activitat ateneista de la periodista Maria Luz Morales que formà part de diferents juntes. Més tard, el 1975, és Montserrat Roig qui entra a formar part de la junta directiva, encara no oberta a eleccions democràtiques, i s’implica en el procés de democratització i catalanització de l’entitat. La paritat entre els associats no s’aconsegueix fins al anys noranta. El 2021 es crea la Secció de Feminismes des d’on avançar cap a una societat inclusiva i feminista comptant amb totes les dones, homes i persones de gènere no binari.

Per a saber-ne més:

• En honor a la primera sòcia de l’Ateneu Barcelonès, la Sala 511 de la 5a planta de l’edifici porta per nom: “Sala Elionor Serra”.
• La junta directiva de l'Ateneu Barcelonès, el 1908 i sent el seu president Roca y Heras, accepta la proposta d’Elianor Serra Cisa que ingressa a l’Ateneu Barcelonès el 20 de novembre de 1908, en qualitat de sòcia resident i s’inscriu en la Secció de Literatura.
• Conferència del president Roca y Heras:  “De Feminisme”: discurs inaugural del curs 1914-1915; fa palesa: “L’únic que m’ha mogut a fixar a aquesta vetlla la vostra atenció, ha sigut palesar la injustícia que cometen els detractors de la dona, car estic convençut que a excepció de la força física és, en tot, equivalent a l’home.”  Consulta: https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=4089