17. Paraules que perduren

El compromís de l’Ateneu Barcelonès amb la llengua i cultura catalana és indestriable dels seus orígens i la seva evolució. Els discursos inaugurals de cada curs recullen el pols de les circumstàncies històriques i socials de cada moment. El pronunciat per l’aleshores president de l’Ateneu, Àngel Guimerà, el 1895, anomenat “La llengua catalana”, va ser el primer que es feia en català. I les seves paraules, malgrat que moderades, van significar una victòria pel catalanisme. Al llarg d’aquests cent cinquanta anys, de discursos i conferències memorables n’hi ha moltíssimes, però seguint el mateix camí de Guimerà, el 1903 Joan Maragall pronuncià “Elogi de la paraula”, on reivindicava la defensa del català des d’una institució com l’Ateneu i lloava el ric patrimoni de la llengua popular. En aquest sentit, una altra fita va ser el discurs de Pompeu Fabra el 1924 que en plena Dictadura de Primo de Rivera es va atrevir a desafiar el règim amb el discurs "L'Obra de depuració del català".  Ara bé, no totes les intervencions han estat sempre agradoses i esperançadores vers la idiosincràsia de l’Ateneu, talment ho demostra la conferència de Salvador Dalí on a banda d’enaltir el surrealisme com a revulsiu “per a salvar-ho tot”, bàsicament es va dedicar a criticar a Guimerà a qui anomena “immens putrefacte pelut” i “pederasta”, entre altres improperis més gruixuts.

Per a saber-ne més:

• Conferència de Salvador Dalí el 22 de març de 1930 a la Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès: “Posició moral del Surrealisme”. Conferència publicada en la revista Hèlix. Núm. 10 (1 març 1930), p.4-5. Accés al text de la polèmica conferència, consulta: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1033689