24. On viuen les paraules

Gràcies a un acord entre el conseller de cultura Max Cahner i Jordi Sarsanedas, president de l’Ateneu i del PEN Català el 1983, la seu de les associacions d’escriptors —AELC, PEN i ACEC— es va instal·lar al cinquè pis de l’Ateneu. Les tres entitats tenen entre els seus principals objectius defensar i representar els interessos professionals del col·lectiu davant els organismes culturals públics i altres entitats nacionals i internacionals, així com promocionar i mantenir una presència constant en el món cultural. En formen part novel·listes i poetes, crítics, assagistes, poetes, traductors... El seu conjunt fa de l’Ateneu Barcelonès la Casa de les Lletres i les Humanitats.
Cada associació té la seva pròpia història i objectius més concrets.
El PEN Català va ser fundat el 1922, poc després de la constitució del PEN Internacional a Londres. Entre els seus promotors i primers presidents s’hi compten autors lligats a l’Ateneu, com Joan Crexells, Nicolau d’Olwer o Pompeu Fabra i figures com Carles Riba que van participar en els congressos internacionals dels anys vint i trenta. Es va reconstituir el 1973 en reunions clandestines celebrades a dalt d’un autobús turístic per burlar la prohibició de reunió de la dictadura. Sota la presidència de Maria Aurèlia Capmany i Àlex Broch, de secretari general, es fan els primers passos per organitzar la feina en els diferents comitès històrics. A destacar-ne els programes de Llibertat d’Expressió, Drets lingüístics i Escriptor acollit. Desenvolupa la seva activitat en estreta col·laboració amb el PEN Internacional i participa de programes i congressos arreu del món.
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana neix el 1977 a Mallorca en el marc del Congrés de Cultura Catalana per recuperar el pols de la literatura catalana seccionada pel franquisme. Un cop presentats els Estatuts per a la seva legalització, el primer consell directiu format per Josep M. Castellet, Avel·lí Artís Gener i Jaume Fuster s’aboca a la recuperació de la Institució de les Lletres Catalanes, que va ser aprovada al Parlament de Catalunya el 1987. Desplega la seva actuació en els distints territoris dels Països Catalans amb conferències, jornades o seminaris i tal com reflecteix la seva organització i la junta. L’han presidida els escriptors Joan Fuster, Josep M. Llompart, Jaume Fuster, Antònia Vicens, Jaume Pérez-Montaner i Bel Olid, entre d’altres.

El 1980 l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) es va constituir a Barcelona com a Secció Autònoma de l’ACE (Asociación Colegial de Escritores de España) fins que el 1991, sota la presidència de José Luis Giménez-Frontín, esdevé entitat jurídica independent. Treballa per defensar i promoure els drets dels escriptors com a persones creadores de cultura. Destaca la seva actuació davant la Llei de la Propietat Intel·lectual presentada al Parlament de Catalunya i al Senat sota la presidència de José Corredor-Matheos, i les posteriors modificacions que ha tingut al llarg dels anys. També l’han presidida, Manuel de Seabra, Montserrat Conill i Miquel de Palol.

Cal remarcar que les entitats convoquen premis de reconegut prestigi i que tenen les seves línies editorials. Tots una àmplia activitat recollida en els seus webs.

En el cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès es troba l’aula Maria-Mercè Marçal que les associacions d’escriptors han volgut dedicar a la memòria de Maria-Mercè Marçal (1952-1998), que entre 1994 i 1998 va encapçalar el Comitè d’Escriptores del PEN Català dedicat donar visibilitat a l’escriptura de les dones.

Més informació de les entitats AELC, PEN i ACEC, consulteu:

• PEN Català https://www.pencatala.cat/
• AELC https://www.escriptors.cat/
• ACEC https://www.acec-web.org/cat/