18. 150 anys de presidents i juntes

La presidència de l’Ateneu Barcelonès ha tingut sempre una rellevància molt destacada per la incidència de l’entitat en la vida política, social i cultural de la societat catalana. L’entitat afavoreix el debat públic i la creació d’estats d’opinió. És un baròmetre dels interessos i preocupacions generals del país. Les presidències eren anuals, tot i que podien optar a la reelecció. Fins a la Guerra Civil, i amb el parèntesi de la  Dictadura de Primo de Rivera, la renovació de la junta es feia a través de les seccions, que escollien uns compromissaris i designaven els vocals de la junta. Durant la llarga etapa de la dictadura franquista el nomenament de la presidència passà a mans dels organismes de la Falange i el funcionament intern es desvirtuà: deixà les seccions sense activitat i la biblioteca patí una depuració. Després d’un lent recobrament de la vitalitat interna als anys seixanta, els setanta signifiquen la democratització. El 1977 s’aproven uns nous estatuts que impliquen la catalanització de l’Ateneu i l’obertura a la societat catalana. El sistema d’elecció passa a ser per vot directe de cada soci, es declara el català com a llengua oficial de l’entitat i l’Ateneu es defineix com una «entitat cultural oberta a tothom, sense discriminació, i al servei de la comunitat». Posteriorment, s’han succeït presidències de diferent signe polític que han abordat projectes ambiciosos per posar la institució a l’alçada dels nous reptes. Entre d’altres, la digitalització dels serveis i el fons bibliogràfic, la restauració de les diferents parts de l’edifici i les noves formes de participació en la vida associativa. Amb Isona Passola la presidència de l’Ateneu Barcelonès l’ocupa per primera vegada una dona. Actualment, la periodicitat dels mandats és de 4 anys.