L’11 d’abril de 1872, amb la fusió de l’Ateneu Català i el Centre Mercantil Barcelonés, naixia oficialment l’Ateneu Barcelonès. Primer a la Rambla dels Caputxins, al primer pis del teatre Principal, i, posteriorment, des de 1906, al Palau Savassona del carrer Canuda, l’Ateneu ha estat un centre de debat, de formació, de creació i difusió del pensament, la cultura, la ciència i les arts.

Al llarg d’aquests 150 anys d’història i sota la presidència de personalitats com Àngel Guimerà, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Pere Coromines, Lluís Nicolau d’Olwer, Jordi Sarsanedas, Heribert Barrera o Oriol Bohigas, l’Ateneu ha estat protagonista indiscutible del desvetllament de la cultura catalana d’aquest segle i mig. Amb l’impuls de la llengua i literatura catalanes; amb influents tertúlies que van introduir a la societat catalana novetats d’arreu del món en l’àmbit científic, intel·lectual i artístic; amb la visita de les personalitats internacionals més rellevants que el debat d’idees; obrint-se a qüestions com el feminisme, el medi ambient, l’economia o les noves tecnologies; i esdevenint un espai de civilitat plural, democràtic i de resistència en temps convulsos. Tot plegat, amb un edifici històric i singular, que acull una de les biblioteques privades més importants del nostre país i una escola d’escriptura que ha servit per desvetllar els somnis de diverses generacions d’escriptors.

La celebració d’aquests 150 anys ha de servir per descobrir l’aportació de l’Ateneu al país, però no pot quedar en una qüestió purament arqueològica o històrica, sinó que, com sempre ha fet aquesta institució, ha de mirar al futur, descobrint la utilitat a la societat barcelonina, catalana i europea del segle XXI.