9. La influència de la Penya Gran de l’Ateneu · 150 anys de la fundació de l’Ateneu Barcelonès · Arxiu de la paraula de l'Ateneu Barcelonès

9. La influència de la Penya Gran de l’Ateneu

La “Penya Borralleras” o “Penya de l’Ateneu” s’inicià poc abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial i va marcar la vida de l’Ateneu Barcelonès al llarg dels anys vint i fins a la Guerra Civil. De seguida va adquirir un gran prestigi per la qualitat de les seves discussions sobre literatura d’aquí i europea, sobretot francesa; per les discussions sobre les modes musicals i les arts plàstiques, i per iniciatives com el premi Crexells. Les reunions s’iniciaven diàriament cap al migdia i s’allargaven fins ben entrada la nit. Al llarg dels anys va reflectir els canvis sociològics i les transformacions culturals. Hi passaren més de cent persones en els diferents períodes, entre molts altres: Francesc Pujols, Carles Soldevila o Salvador Dalí; el col·leccionista Lluís Plandiura o el músic Jaume Pahissa. Part del periodisme cultural d’aquests anys va estar estretament relacionat amb la Penya, com Eugeni Xammar o Ignasi Agustí, “Gaziel”. La tertúlia estava dirigida pel metge Joaquim Borralleras, «o simplement Quim» que, «com la cosa més natural del món, s’erigí —o l’erigírem— en director, animador, conseller, confessor, pare pedaç i parallamps de la nostra penya», escriu Josep Pla. Als anys vint la Penya participà activament en la vida institucional de l’Ateneu. En la seva aposta per la reforma lingüística, catapultaren Pompeu Fabra a la presidència de l’entitat. L’Ateneu ha celebrat sessions commemoratives al mestre. El 2018 s’hi feren conferències i s’inaugurà l’exposició “Pompeu Fabra, lingüista modern”, dins l’Any Fabra.

Per a saber-ne més:

Crèdits

Ateneu Barcelonès, Generalitat de Catalunya, i Diputació de Barcelona, 2022.