2. Un premi sempre polèmic
El dia 13 de desembre de 1928, l’expectació a l’Ateneu era màxima. El jurat del premi Crexells, format per figures tan prestigioses com Pompeu Fabra –com a president–, Carles Rahola, Josep Maria Lopez-Picó, Agustí Calvet –Gaziel–, Josep Maria Junoy, Carles Riba i Just Cabot, com a secretari, havia d’anunciar el guanyador de la primera edició del Crexells. La sorpresa va ser enorme quan es va saber que el primer Crexells quedaria desert.
El jurat va considerar que cap de les obres presentades –entre les quals hi havia L’home que es va perdre, de Francesc Trabal; Cartes de lluny, de Josep Pla; Històries de la carn i de la sang, d’Agustí Esclasans, i Vida interior d’un escriptor, de Joan Puig i Ferreter– reunia mèrits suficients per ser premiada, ja que "no s’adaptaven a l’esperit de la Fundació". La decisió del jurat va provocar un enorme debat en els cercles intel·lectuals i periodístics. Una polèmica que es va aturar quan l’any següent Puig i Ferreter va ser premiat per El cercle màgic, que deixava sense premi Fanny, de Carles Soldevila, una de les grans favorites.
