1. Els joves i la revitalització de l'Ateneu

Per entendre què va passar a l’Ateneu Barcelonès durant els anys de la Transició és important tenir present que l’entitat sempre ha tingut un doble paper: motor i altaveu dels fets que s'esdevenen a la ciutat i a Catalunya.

Des del 1970 un grup de socis cada vegada més creixent va començar a pressionar perquè la junta directiva, ben relacionada amb la dictadura, acceptés una certa obertura democràtica.

En aquest procés hi van tenir un paper clau els anomenats “joves”, és a dir, socis de menys edat que volien revitalitzar la Docta Casa. El punt d’inflexió definitiu es va viure el febrer de 1975, quan tres dels integrants d'aquest col·lectiu, Josep Maria Prim i Serentill, Joan Alegret i Llorens i Montserrat Roig i Francitorra, van incorporar-se a la Junta Directiva, presidida pel falangista Andreu Brugués i Llobera.

Faltaven nou mesos per la mort de Franco, però l’Ateneu ja havia iniciat la seva pròpia transició.