Resultats de la cerca

Marcel·lí Moreta explica les raons per les quals creu que el contingut de la Constitució del 1978 és satisfactori pel poble català. Destaca la millora transcendent d’aquesta norma enfront de textos anteriors, puig que marca una posició més avançada en matèria de reconeixement de la personalitat nacional d’algunes de les comunitats polítiques espanyoles, entre elles Catalunya. Reconeixement que permet transcendir el simple concepte…

Miquel Roca afirma que per responsabilitat política els partits han de presentar esmenes al text de la Constitució, I que es tracta d'una Constitució de consens, ja que cap de les esmenes s'ha fet sobre la totalitat del text.

Conferència on Joan Reventós parla de les seves experiències personals com ambaixador espanyol a París, des de la condició de català.

Conferència pertanyent al cicle "El Projecte de Constitució i l'Estatut de Catalunya" en la qual Joan Reventós dóna el seu punt de vista sobre el projecte de Constitució de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Miquel Roca parla del procés de redacció de la Constitució de 1978 i es posiciona en la defensa d’un text que garanteixi el joc democràtic. Assegura que la nova Constitució garantirà un ordenament jurídic sotmès a uns principis bàsics com són el respecte a la llibertat, igualtat, justícia i al pluralisme polític, essencials per l’existència de la democràcia. Defineix els poders de la corona com uns poders minvats i de mera…

Laureà López Rodó parla del finançament necessari per a tot regim autonòmic. Analitza els problemes financers de les autonomies i les possibles solucions amb diferents experiències històriques com són l’Estatut de Catalunya de 1932 i els Decrets de S'Agaró de 1937. Es mostra en desacord amb la proposta de reforma fiscal en considerar-la contradictòria amb el procés autonòmic ja que obeeix criteris centralistes.

Anton Cañellas advoca per una Constitució democràtica que deixi enrere tot allò que va caracteritzar la dictadura Franquista, especialment la manca de llibertat política i el centralisme. Defensa la inclusió dels continguts dels principis de la Declaració Universal dels Drets Humans de la Nacions Unides i dels pactes que els desenvolupen. Demana comprensió i generositat a l'hora de negociar amb tots els altres partits polítics de l'Estat…

Heribert Barrera apunta que la futura Constitució Espanyola determinarà el que podrà ser el futur Estatut de Catalunya. Ens recorda que en aquells moments s'estaven estudiant el miler d'esmenes presentades.

Conferència pertanyent al cicle "El Projecte de Constitució i l'Estatut de Catalunya" en la qual Heribert Barrera dóna el seu punt de vista sobre el projecte de Constitució de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Conferència en què l'autor explica els seus records de la proclamació de la Segona República.