Resultats de la cerca

Conferència que dóna una visió contemporània de què és perenne en l'ètica i quina és la situació, en aquests moments, de les diferents escoles filosòfiques que estan treballant avui en dia en el tema, així com també el que s'ha recuperat del passat, cap a on mira l'ètica i quins reptes té plantejats.

Entrevista a la filòsofa Victòria Camps, la filòsofa més rellevant de Catalunya i potser també de l'Estat Espanyol. Amb ella parla la periodista M. Àngels Cabré, entre altres coses, d'ètica i de bioètica, de virtuts públiques, d'educar per a la ciutadania i de la paradoxa de la individualitat, assumptes que ha tractat en profunditat a alguns dels seus llibres.

Conferència inaugural del curs acàdemic 1987/1988 de l'Ateneu Barcelonès en la qual, el secretari de l'Ateneu Barcelonès, Norbert Bilbeny fa un resum històric sobre el concepte del progrés moral.

Conferència sobre els codis morals de les societats respecte a la vida i la mort i com les noves tècniques afecten aquests valors.

Davant de la multitud de possibles poders de què podríem parlar quan assumim el pluralisme, Gonçal Mayos ens proposa posar ordre la situació a partir d'un esquema format per quatre tipus bàsics de poder: el poder coercitiu, el poder legitimador, el poder productiu i el poder polític. El primer tipus -el poder coercitiu- és aquell que es basa en la força, l'amenaça o directament la violència. El segon tipus, el poder legitimador, és…

Xerrada que tracta sobre la praxi dels drets humans dins el context de la societat actual‎.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

Debat centrat en la transparència política des del punt de vista de l'ètica i la filosofia‎.

El professor Joaquim Capdevila, en la seva exposició, situa la crisi de l'estat-nació en el context més ampli d'un conjunt relacionat de crisis que d'ençà els anys 50/60 del segle XX afecten les societats occidentals en primer terme. Es tracta de la crisi de les identitats fonamentals de la modernitat, com les vinculades a les "grans" ideologies, a la ciutadania, a les classes socials burgesia-classe obrera, als cicles tradicionals de la…