Miquel del Sants Oliver a l'Ateneu Barcelonès, vist per Gaziel
«Tots els que ja som una mica vells en aquesta casa, hi recordarem sempre amb enyorança l’inoblidable figura de Miquel dels Sants Oliver [...] Era un sedentari empedernit, que només es movia amb gust per anar de casa a sa biblioteca i de la biblioteca a casa. I com aquí les tenia totes dues juntes, com aquell qui diu una a cada butxaca –perquè s’allotjava a l’Ateneu mateix, en qualitat de primer funcionari–, la seva figura, amable i imponent a l’hora, va vagar molt de temps per aquest edifici [...].
De bon matí ja treballava a la seva ampla taula carregada de llibres. La cambra de la Secretaria, de parets nues i baixa de sostre, era quieta com una cel·la. I el Mestre Oliver –amb la testa rapada com per la tonsura, la barba abundosa, la còrpora enorme i el ventre monacal– semblava un pare abat d’altres temps, digne de Poblet o de Valldemossa: un docte frare de mitjans del segle XVIII, erudit i poeta, gran senyor i liberal, apassionat per l’estudi i amic de la conversa i de la bona taula.»
(Agustí Calvet, Gaziel: «En Miquel dels Sants Oliver», La Nostra Terra, núm. 5 (maig 1928).
