Resultats de la cerca

Conferència sobre el panorama del catalanisme polític i el paper de l'exili a Catalunya durant el període del franquisme i la revisió ideològica soferta per segons quins personatges, per exemple Valls i Taberner, que es passa al bando espanyolista. I la ruptura produïda cap als anys cinquanta en el pensament catalanista i antifranquista per part dels intel·lectuals catalans i historiadors com en Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar.

L'afirmació nacional de Quebec pot tenir cert paral·lelisme amb la voluntat sobiranista catalana. El recorregut històric d'aquests dos territoris és ben diferent. Canadà ha donat l'oportunitat al Quebec de celebrar dos referèndums al llarg de la seva història per preguntar als seus ciutadans sobre el futur d'aquest territori, un fet que de moment no s'ha donat en el cas català. L'any 1977 el govern de Quebec aprovava una llei que…

Conferència que fa una visió històrica del dret a l'autodeterminació a Europa, la nació pura és la síntesi de les arrels del pobles, del present i del futur, per refer identitats dins l'Europa de les nacions en la qual Catalunya no hi és reconeguda de ple dret.

Acte de presentació de Sobirania i Justícia a la Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès, associació independentista que neix per lluitar i reivindicar la independència de Catalunya des de l'òptica cultural, ecònomica i política. L'actriu Carme Sansa clou l'acte amb la lectura del Manifest per la Independència on es reclamada la independència per raons d'història i supervivència nacional, de cohesió social i por poder garantir el…

Conferència celebrada en el marc del Cicle Aspectes de l'història de Catalunya, en que l'autor explica com la llengua, durant els segles XVI-XVIII, va ser gran part de la consciècia nacional catalana.

Conferència organitzada pel grup Jaume Anton Aguadé en que l'autor parla de les diferències de Catalunya respecte a altres estats i les presenta com una oportunitat

Els ponents aprofundeixen en la definició i la renovació del projecte del catalanisme polític en el marc d'una Europa més integrada. Per a aquesta renovació cal coratge polític, imaginació i voluntat de diàleg entre les diverses propostes que històricament han format part d'aquesta tradició política oberta, àmplia i plural.

Conferència organitzada per la Secció de ciències morals i polítiques de l'Ateneu Barcelonès, pertanyent al Cicle Galícia avui, en que l'autor parla sobre el conflicte lingüístic a Galícia.

Taula rodona en que els diferents conferenciants parlen de l'estat de la política a Galícia després de la dictadura de Franco.

Conferència sobre la relació de Valentí Almirall amb l'Ateneu Barcelonès, des de 1876 quan ingressà a l'entitat, l'escissió del 1878 fins a assolir la presidència el 1896, en un context de convivència dels diversos sectors del catalanisme. Remarca els canvis que s'impulsaren des de la presidència d'Almirall, com la reforma dels estatuts i de la biblioteca, fruit de la voluntat que fos una entitat viva i que fos una peça important en la…