Enregistrament de l'acte
Descripció
L'afirmació nacional de Quebec pot tenir cert paral·lelisme amb la voluntat sobiranista catalana. El recorregut històric d'aquests dos territoris és ben diferent. Canadà ha donat l'oportunitat al Quebec de celebrar dos referèndums al llarg de la seva història per preguntar als seus ciutadans sobre el futur d'aquest territori, un fet que de moment no s'ha donat en el cas català. L'any 1977 el govern de Quebec aprovava una llei que convertia el francès en la única llengua oficial de la província. Tres anys més tard, al 1980, se celebrava en aquesta província el primer referèndum sobre la qüestió sobiranista. Els resultats no van ser massa positius pels separatistes que van aconseguir un 40.5% del total dels vots. El professor Xavier Arbós, explica que el cas de Quebec tracta el d'un territori amb voluntat "d'afirmació nacional", no pas d'un cas de rics que volen separar-se del país plural al qual pertanyen. Aquest és segurament un dels principals aspectes que diferencia els processos sobiranistes català i quebequès. Des del seu punt de vista, un dels fracassos d'aquests referèndums fou la formulació de la pregunta. "Era poc clara i poc directe i esdevenir un punt feble pels independentistes". Per la seva banda, Sanjaume va voler destacar el tema de la identitat. "Ells se senten canadencs i quebequesos a la vegada", afirma, "tenen un enrenou d'identitat a la ment afegia. I és que la història diu que els quebequesos eren originàriament els canadencs i la resta eren anomenats "els anglesos". Fou més tard, amb l'evolució del nacionalisme, quan va canviar aquesta concepció.
