Resultats de la cerca

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

En l'afany d'entendre les dinàmiques i les relacions interpersonals que conformen la societat, Simmel analitza fets socials com el joc, la moda, els diners o fins i tot, el concepte d'estranger, amb un discurs que continua sent aplicable a la societat del S. XXI

Marx té una concepció del subjecte que no ha estat suficientment posada en valor. En contra de la lectura tradicional, que ens parla d'un subjecte essencialista —que no casa amb el seu materialisme—podem trobar en Marx una antropologia de la diferència i una concepció constructivista del subjecte polític

El professor José Luiz Borges Horta analitza la realitat social i política de Brasil des del triomf de Lula da Silva fins a l'actualitat

Acte sobre filosofia medieval concretament sobre el concepte de relació i resultat de les ponències del VII Congreso Internacional de Filosofía Medieval De relatione. La història de la filosofia ha tingut, en general, poc en compte el concepte de relació, que molts filòsofs han considerat com una «categoria secundària». En l'explicació tradicional, que es remunta a Aristòtil, la categoria de relació (pros ti) no és constitutiva de…

La moral té la funció de restringir la persecució dels propis interesos respecte a la resta d'éssers, no obstant, allò moral és controvertit a la filosofia pràctica, donat que existeixen enfocaments molt variats sobre la qüestió de com devem tractar als animals i si aquests tenen el mateix estatus moral que els éssers humans

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

José Gaos i González Pola (Gijón, 1900-Mèxic 1969) va ser un filòsof exiliat o "transterrat" (com ell mateix es va denominar) a Mèxic després de la Guerra Civil, on va desenvolupar la seva carrera acadèmica i on va pulbiclar la majoria de les seves obres i traduccions. No obstant, abans de l'exili, Gaos ja havia estat Rector de la Universitat de Madrid (1936-1939). Què en podem dir de l'etapa espanyola d'aquest deixeble d' Ortega i…

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.