Resultats de la cerca

Conferència en la qual l'autor parla de les característiques del cinema negre americà, el qual neix com a conseqüència de la novel·la negra, la novel·la policíaca clàssica, la novel·la realista urbana i el periodisme de crònica negra.

Conferència sobre els primers escriptors del modernisme català.

Jordi Castellanos tracta principalment de l'obra de Raimon Casellas com a representant de la novel·la modernista a Catalunya.

Conferència de Miquel Arimany en la qual parla de l'estil literari de Joan Maragall, que és clarament modernista, però analitza també els trets noucentistes de la seva obra.

Ramon Pla, coordinador del Cicle literatura modernista, hi parla en aquesta sessió dels corrents ideològics: monisme i dualisme, el conflicte home-natura, des del punt de vista artístic i literari i la seva influència en la societat catalana de les primeres dècades del segle XX.

Conferència de l'estudiós Alan Yates sobre la literatura modernista catalana i, més específicament, sobre Raimon Casellas i en el seu rerefons històric marcat per l'arribada del lerrouxisme a Catalunya.

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.

‎Federico García Lorca va mantenir una estreta relació amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. El 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l'última obra que estrenaria en vida. Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se de…

Taula rodona sobre la literatura catalana al País Valencià. (No s'identifica l'autoria dels parlaments).

Una mirada transversal actualitzada de la realitat escènica en l'àmbit cultural català. Tremp creatiu i precarietat artística, professionalitat i vocació, modernitat i tradició, públics i comercialització, idees i compromís són alguns dels binomis que s'escampen de forma desigual de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Fronteres invisibles i obstacles palpables, fan que la circulació de les obres sigui una aventura de risc, que la…