Resultats de la cerca

L'autor examina alguns dels mites i dels símbols del sistema referencial català, aquells que més han determinat la imatge del país construïda pel catalanisme durant els dos darrers segles.

Els aspectes econòmics del federalisme no es poden reduir només al punt de vista de l'hisenda pública. Les reflexions econòmiques, socials i polítiques sobre el federalisme han d'integrar, a partir de sobiranies compartides, criteris de solidaritat i d'ordinalitat que garanteixin una major qualitat democràtica en un futur federal de Catalunya, Espanya i Europa.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades. S'hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar i lògicament les accions que van protagonitzar.

"El llarg procés" de Jordi Amat és una rigorosa crónica d'història intel·lectual i cultural que arrenca en plena guerra civil i es clou diagnosticant els perills del usos i oblits interessats del passat que condicionen el present. De Francesc Cambó a Jordi Pujol passant per Gaziel o Josep Pla. I situant Jaume Vicens Vives com a vèrtex entre el món d'ahir i la represa pública del catalanisme en ple franquisme, l'assaig mostra com es va…

La informació geogràfica és part consubstancial de les infraestructures nacionals. A Catalunya amb el fet que, sempre que hi ha hagut un període de capacitat d'acció, l'autogovern de cada època ha creat un ens responsable i productor de cartografia del país. Aquest fet històric en els àmbits de la geodèsia, la geologia, la cartografia, la geofísica i les ciències i tecnologies connexes s'ha produït tant amb la Mancomunitat com amb la…

Darrera sessió dins del Cicle El país que farem, centrada en l'anàlisi de les infraestructures del transport i la logística a nivell internacional i la situació a Catalunya. La connexió entre països i mercats, l'exportació i la sistematització dels processos de transformació seran clau en l'economia de les pròximes dècades.

Quarta sessió del cicle "El país que farem" on Carme Junyent i Pau Vidal varen debatre sobre la situació del català a la Catalunya del futur.

L'any 1969, de la mà del tinent coronel Linares, es funda a Barcelona la Casa de Andalucía, la que fins fa poc estava situada a la Via Laietana, una entitat promoguda pel Movimiento Nacional, partit únic que sustentava la dictadura franquista. Pels volts de 1970, el qui anys després seria el primer director de política migratòria de l'incipient govern autonòmic andalús, Gonzalo Crespo, encoratja i proposa a un grup de persones…

En un moment tant important per a Catalunya, Amell explica com s'ha arribat a aquest punt, i quin és el paper de la dona a la política del moment, davant la creació d'una Europa de regions, front l'Europa dels estats.

Conferència de la sessió inaugural de l'Ateneu Barcelonès. Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès, parla de com en un moment de canvis transcendents per al nostre país, en el que les notícies s'acceleren i tots plegats correm el risc de pensar que ens trobem davant un final històric, és bo mirar enrere i reflexionar sobre un cas com l'Ateneu que ens recorda la solidesa de la societat catalana.