Resultats de la cerca

Segona taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Miquel Caminas, Joan Manuel Tresserras i Josep Maria Vallès, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini

La sessió es planteja a partir d'una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l'art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l'interior d'un procés revolucionari l'art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia? ; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l'art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot…

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser tres dels protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística durant els anys setanta a Barcelona. La creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.

En un moment tant important per a Catalunya, Amell explica com s'ha arribat a aquest punt, i quin és el paper de la dona a la política del moment, davant la creació d'una Europa de regions, front l'Europa dels estats.

La filosofia política estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus i es considera part integrant de l'ètica aplicada.

Partint de l'existència dels catalans com a poble en la història, d'una nació sense estat, avui s'ha produït un escenari nou: revelar-se per sobreviure, un empoderament de la societat catalana.

Francesc Antich, explica les línies mestres del Pacte de progrés de les Illes Balears, com foren la promoció d'un creixement urbanístic i econòmic sostenible (aplicació de l'ecotaxa, foment del transport públic), descentralització a favor dels Consells Insulars (Llei dels Consells Insulars) i l'aposta per la normalització lingüística. Després hi ha reflexions i primeres preguntes per part dels convidats a l'acte.

Xavier Laborda, autor d'un estudi de discursos polítics fets en l'àmbit municipal durant la transició i la consolidació de la democràcia, analitza els diversos gèneres de literatura des del punt de vista de la comunicació.

En aquest debat es fa un estudi de l'oposició poc tradicional que hi va haver a Catalunya durant el franquisme.