Resultats de la cerca

Acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès

Celebrem el IV Centenari de la mort de William Shakespeare amb un diàleg amb dos dels traductors que han publicat recentment versions de les obres més importants de l'autor. Miquel Desclot, Tria d'obres, i Joan Sellent, Versions a peu d'obra.

Reconeixement de l'Ateneu Barcelonès al prestigiós poeta i il·lustre soci de l'entitat, Josep Carner, que tal dia com avui el 4 de juny de 1970, moria a Brussel·les. Els poetes Josep Pedrals i Maria Cabrera dialoguen al voltant de la figura inspiradora i influent per a diverses generacions de Josep Carner i llegeixen algun dels seus textos.

Acte sobre la presència i influència del poeta Federico Garcia Lorca a Barcelona i concretament a l'Ateneu Barcelonès.

Conferència on l'autora parla de l'obra de Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. La història d'una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal. En editar-se l'obra, l'escàndol va ser immediat, no solament per la solució al conflicte, sinó perquè la descripció de Comarquinal es va identifi car amb una ciutat catalana prou coneguda, i alguns dels seus…

El primer dels actes gira entorn al llibre "El cercle màgic", una novel·la editada per primer cop l'any 1929. Primer Premi Crexells que es dóna. En ella Puig i Ferreter combina la ficció amb el relat d'anècdotes personals. Es tracta gairebé d'unes memòries, i l'escriptor és representat pel protagonista de la novel·la. D'aquesta forma l'autor pren com a font d'imaginació per escriure el llibre la vida mateixa, i tot allò que ell mateix…

Conferència sobre l'escriptora Caterina Albert, que va ser una de les autores més destacades de la literatura catalana. Coneguda sobretot per Solitud, la seva obra va més enllà d'aquesta novel·la. De fet, el seu gran projecte literari va ser Víctor Català. Les ponents expliquen les dificultats que va patir l'escriptora pel fet per ser una dona i les crítiques del món literari de la seva època, fins que, finalment, es va reconèixer la…

Fuster, inspirat en la tradició provinent de Montaigne, concebia l'assaig com a literatura d'idees. Les idees importen, l'assagista ha d'agitar-les, sospesar-les, examinar-ne la validesa i l'abast. Però el fonament d'aquest exercici és literari. L'assaig és una forma suggerent de la literatura que busca incitar un debat raonable sobre els temes que l'autor ens presenta, assajant-los.