Resultats de la cerca

Amb motiu de la reendició de l'obra, diferents poetes conversen i fan una lectura de poemes de "Les dones i els dies" de Gabriel Ferrater.

L'any 1918 és l'any del final de la Gran Guerra i la grip espanyola, entre d'altres, però també una data clau per a la literatura catalana i per un escriptor, JV Foix.

El 1918 va ser un any de pèrdues per la grip, de canvi social, convulsió política i agitació catalanista. Un any decisiu en la vida i l'obra de Foix

El 24 de gener de 1939 a la matinada Pompeu Fabra i la seva família van marxar cap a l'exili. Sense res més que el que portava posat. Només les filles van agafar quatre vestits embolicats dins un llençol

La Disputa de l'ase exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l'home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l'ase, excepte la darrera, basada en l'encarnació humana del Fill de Déu. Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l'obra presenta un fort to antimonàstic (especialment contra franciscans i dominicans) i un caràcter satíric i burlesc

Joan Margarit, conversa amb el periodista Josep Cuní, arran de la publicació del seu llibre de memòries "Per tenir casa cal guanyar la guerra", i recitarà amb l'acompanyament musical de Carles Margarit, al saxo, i Albert Bover, al piano

Xerrada de presentació del film "El festí de Babette" de Gabriel Axel. La novel·la en la qual està basada és d'Isak Dinesen, pseudònim de Karen Blixen, tota la narració està supeditada a l'acció d'un protagonista i a la resolució final.

Acte d'homenatge a l'escriptor i artista Santiago Rusiñol, el qual és recordat sobretot per l'Auca del senyor Esteve, però és molt més que això: va ser l'ambaixador de la modernitat que va conèixer a París, on va cultivar el simbolisme i va conèixer (i pintar) Erik Satie.

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

Acte organitzat en ocasió del 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926)