Resultats de la cerca

Conferència que dóna una visió contemporània de què és perenne en l'ètica i quina és la situació, en aquests moments, de les diferents escoles filosòfiques que estan treballant avui en dia en el tema, així com també el que s'ha recuperat del passat, cap a on mira l'ètica i quins reptes té plantejats.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

Panikkar va ser un pensador que qüestionava l'establiment del sistema econòmic i productiu, i incomodava per la seva defensa d'un pensament pont entre la mística, la política, el pluralisme i la secularitat sagrada

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

Debat sobre les idees ètiques que giren al voltant de les festes organitzades amb braus, les que n'estan a favor tenint en compte el seu compte el seu component de cultura popular, i les que n'estan en contra per qüestions ètiques dels drets dels animals

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

Conferència en la qual Norbert Bilbeny parla de la relació entre l'ètica i la política, que ha estat una relació constant ja des dels grecs, comparació entre l'acció pública i la moralitat.

Conferència pertanyent al "Cicle Liceu Maragall" . A la primera xerrada es fa un anàlisi de l'ètica occidental actual des de diferents punts de vista, i de com afecten a l'ètica conceptes com el progrés, la cultura de l'oblit, etc.. A la segona xerrada, expliquen el concepte d'ètica de proximitat.

Es plantegen el context i elements de discussió per poder parlar d'eutanàsia, entenent aquest terme com la mort indolora i provocada a persones que decideixen d'una manera autònoma que pel fet de tenir una malaltia irreversible, no volen continuar vivint

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.