Resultats de la cerca

Cooperativista en l'àmbit de les finances ètiques i membre de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya. Col·labora habitualment a Vilaweb, Media.cat, Massala, Diagonal o Carrer i, a la premsa basca, als diaris Berria i Gara. És membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, de l'associació Entrepobles i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Integrant de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories…

La procedència geogràfica i social dels grans protagonistes de la resistència catalana durant la Guerra de Successió. Alguns d'aquests personatges seran els ja coneguts Casanova, Villarroel i Moragues, però també tindran una especial rellevància els germans Desvalls i Ramon de Vilana Perlas, tant o més importants que els anteriors. Es parla també d'aquells militars i polítics estrangers que van estar al costat de la defensa de Catalunya…

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

Acte d'homenatge a Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català. Ainaud, però també fou un home d'acció, que actuà en la clandestinitat i que va espiar per a l'MI6 servei d'intel·ligència britànic contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. També fou un activista cultural i polític que lluità en la clandestinitat durant la llarga nit del franquisme.

Acte d'homenatge a Muriel Casals que va compaginar la tasca d'historiadora amb la docència a l'Autònoma i amb altres responsabilitats com la de formar part del Consell Català del Moviment Europeu i de la junta de l'Ateneu Barcelonès, on hi va estar del 2003 al 2007. Vista per la ciutadania com una de les líders independentistes que trepitjava el carrer i que aglutinava unes voluntats que s'allunyaven dels interessos dels partits‎

Debat a l'entorn de l'anàlisi de l'obra mestre de Bernat Metge "Lo somni" i contextualització política i cultural‎.

Homenatge al que va ser president de l'Ateneu Barcelonès del 1985 al 1990, Jordi Maragall i Noble, on s'expliquen aspectes de la seva trajectòria tant biogràfica com política, com així també la seva etapa ateneista‎.

Conté: La formació de Jordi Maragall / Jordi Casassas ; Jordi Maragall i la filosofia Catalana / Norbert Bilbeny ; Jordi Maragall i la política / Ismael Pitarch ; Jordi Maragall i l'Ateneu Barcelonès / Santiago…

Miquel Roca afirma que per responsabilitat política els partits han de presentar esmenes al text de la Constitució, I que es tracta d'una Constitució de consens, ja que cap de les esmenes s'ha fet sobre la totalitat del text.

Conferència on Joan Reventós parla de les seves experiències personals com ambaixador espanyol a París, des de la condició de català.