Resultats de la cerca

Acte sobre el paper de Joan Miró, Pablo Picasso i Joaquim Torres-García en la brillant temporada artística de la Barcelona de 1917, entre avantguardes internacionals i cabdals friccions creatives dins de l'art català.

Daniel Giral-Miracle disserta sobre Gaudí, en els aspectes relacionats amb els conceptes d'espai, geometria, estructura i construcció.

Tal i com exposa l'autora, dins la historiografia de l'art català, tant en general com d'èpoques específiques, manquen uns estudis bàsics que ens donin a conèixer quina fou l'activitat i quines les obres que es conserven dels nostres mestres orfebres. Núria de Dalmases explica la història de l'orfebreria medieval a Catalunya i quines són les obres s'han mantingut al llarg del temps, les seves bases tipològiques i parla dels centres…

Conferència sobre la relació entre l'art i la cultura i els poders públics.

En parlar amb la construcció de la Barcelona gòtica ens trobem amb un seguit de problemes que venen derivats principalment per la percepció social i aquesta, per la imatge del resultat final. S'ha de tenir present, que el centre de l'art gòtic barceloní era al sector oriental del barri de la Catedral, i que es va destruir per diversos projectes urbanístics de principis del S. XX a la zona que paradoxalment, coneixem per barri gòtic.

El 1895 va ser l'any en què el bisbe Morgades va suspendre a Mossen Verdaguer "a divinis", pena canònica que priva el sacerdot de l'administració dels sagraments. Amb motiu del centenari d'aquest fet, s'analitza la relació entre Jacint Verdaguer, l'Eusebi Güell i l'Antoni Gaudí i com va afectar la suspensió a divinis, a la seva relació

Dissertació sobre l'art gòtic català al Rosselló, molt ric en teixits i retaules trobats dins de l'esglésies de petits pobles.

Xerrada sobre quins són els punts en comú entre l'art religiós i la maçoneria, arran de la presentació del llibre, "La Maçoneria a Catalunya" d'Amando Hurtado.

El febrer de 1939, en els dies finals de la Guerra Civil, les peces més emblemàtiques de l’art català eren a Agullana i a Darnius. En els masos Perxés i Descals el govern català hi va traslladar, en els darrers mesos, dipòsits artístics d’arreu del país amenaçats per l’avenç de la Guerra. Una epopeia que avui podem conèixer millor gràcies a la recent recuperació dels testimonis memorials de dos dels seus protagonistes, Joan…

L'historiador Antoni Pladevall, director de l'obra enciclopèdica "Catalunya romànica", fa una conferència sobre les diverses vies en les que l'art romànic va ser espoliat de les esglésies catalanes i va acabar en museus i col·leccions privades d'arrreu del món.