Resultats de la cerca

L'artista plàstica Maribel Foyé parla del gran pintor holandès Rembrandt.

Conferència sobre la representació iconogràfica i artística del Nadal cristià i les figures que en formen part, que varien segons la branca del cristianisme. Unes donen més importància a determinades figures i a determinats passatges del naixement de Jesucrist.

Acte en el qual es fa la inutilització de la planxa de linòleum titulada "Deu Anys de Pinela a Catalunya" del pintor portuguès, Carlos Pinela, de la qual s'han fet 500 exemplars. Hi actuen com a testimonis de la inutilització: Fernando Teixeira Alves, J. M. Carandell, Joan Marcet, Carles Roig, Toni Balcell, Carme Cardona, Xavier Daniel, Josep-Miquel Servià

Acte entorn de la figura del pintor Sir Edward Burne-Jones en el qual s'analitza el simbolisme de la seva obra pictòrica. Organitzat per la secció d'Arts Plàstiques de l'Ateneu Barcelonès

La Conferència tracta de les relacions del cinema, com a fenomen estètic, amb la pintura, la literatura i el teatre, amb una descripció de les seves categories historiogràfiques -gèneres, escoles i autors- i mostrant la seva capacitat de construcció d'imaginaris col·lectius i la seva influència social i cultural al llarg del segle XX.

Conferència sobre dos pintors figuratius moderns, David Hockney i Ron Kitaj, considerats figures emblemàtiques de l'art pop.

Conferència sobre Leon Kosoff i Frank Auerbach, dos pintors figuratius que mostraren un gran interès per la representació de la figura humana.

Conferència organitzada per la secció d'Arts Plàstiques de l'Ateneu Barcelonès en la qual la conferenciant analitza les exposicions artístiques internacionals celebrades al 2007: la Documenta de Kassel i la Biennal de Venècia.

L'autora fa una exposició sobre els orígens del ferro, els estils i formes predominants, així com també menciona alguns artistes de la forja de Catalunya, com per exemple Joan Belasiart.

L'autor disserta sobre el moviment cultural i estètic anomenat postmodernisme. El postmodernisme propugna un art que s'identifiqui amb la vida del món actual. L'arquitectura postmoderna, desenvolupada en la dècada dels 80 en contraposició al moviment modern, defensa valors com l'ambigüitat, la ironia, la complexitat i la diversitat d'estils.