Resultats de la cerca

Conferència organitzada per la Secció de Llengua de l'Ateneu Barcelonès. L'escriptor i doctor en filologia semítica parla de l'escriptor àrab Ibn Batuta ha estat qualificat per molts com «el més gran viatger de tots els temps». Va començar a viatjar als vint-i-un anys i voltà pel món durant més de trenta anys des del seu Marroc natal fins als extrems de la Xina i els límits coneguts de l'Àfrica negra a l'època.

Acte d'atorgament del Premi Joan Crexells a la millor novel·la editada el 1997. L'autor premiat, Jesús Moncada, realitza el discurs d'acceptació i agraïment després dels comentaris i elogis que en fan d'ell i de la seva obra, especialment de "Estremida memòria" la guanyadora del premi, Josep Faulí i Isidor Cònsul

Conferència al voltant de la identitat de les persones al món actual, de la relació entre individu i societat i de la construcció de les identitats de gènere. Es parla també de la precarietat en els seus diferents aspectes i bàsicament en la identitat.

Conferència organitzada per Xarxa Cultural i l'Ateneu Barcelonès, emmarcada dins el cicle sobre el Noucentisme. Xosé Aviñoa explica quin és l'origen de la fonamentació i de la preocupació per la música a Catalunya en l'època noucentista.

Conferència pronunciada per Eduardo Prada amb motiu del centenari del naixement del president Manuel Azaña.

Marcel·lí Moreta explica les raons per les quals creu que el contingut de la Constitució del 1978 és satisfactori pel poble català. Destaca la millora transcendent d’aquesta norma enfront de textos anteriors, puig que marca una posició més avançada en matèria de reconeixement de la personalitat nacional d’algunes de les comunitats polítiques espanyoles, entre elles Catalunya. Reconeixement que permet transcendir el simple concepte…

Acte commemoratiu del centenari de la mort de Roca i Farreras, teòric del catalanisme republicà d'esquerres, defensà el republicanisme federalista enfront del catalanisme conservador.

Acte de presentació del llibre "Clandestinos: el maquis contra el franquismo" de Dolors Marín.

Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Antonina Rodrigo explica la importància que hi van tenir aquestes tres dones: Clara Campoamor, Victoria Kent i Frederica Montseny durant el període de la Segona República Espanyola. Dues com a parlamentàries.