Resultats de la cerca

9 resultats per la cerca "economia" + "itemtype:"Enregistrament de vídeo" AND cat"

La crisi de les preferents

2017

Les conseqüències de les anomenades "participacions preferents" sobre els petits estalviadors, són un fet que posa de relleu la profunditat dels efectes de la crisi financera, econòmica i social sobre els ciutadans més vulnerables.

Bancs Crisis econòmiques Economia Economia i societat

Economia crítica: d'on venen les crisis econòmiques

2020

Josep Manel Busqueta fa un repàs de com han concebut les diferents escoles de pensament econòmic, centrant-se en el marxisme, les crisis. Quan encara no ens hem recuperat del tot de la gran recessió del 2008, sembla que ens aboquem de ple a una de nova. En els primers compassos de l'anterior crisi es va parlar de repensar i refundar el capitalisme. Després, tot això va quedar arraconat i sacrificat en l'altar de l'austeritat. De la mateixa…

Capitalisme COVID-19 (Malaltia) Crisis econòmiques Crisis mundials Marxisme Política econòmica

El futbol ahir, avui i demà : esport, espectacle i negoci

2017

El futbol des de la perspectiva de si actualment és més un esport, un espectacle o un negoci i com aquesta concepció ha anat canviant amb el temps.

Espectacles Esports Finançament Futbol

Les finances de les grans lligues europees

2017

El futbol té tres grans fonts d'ingressos: el taquillatge, el marxandatge i les televisions. Descobrirem les finances de les cinc grans lligues europees. Encapçalant el rànquing i per facturació, figura la Premier League anglesa, per davant de la Sèrie A italiana, la Lliga BBVA, la Ligue 1 francesa i la Bundesliga alemanya. Juntes, facturen més del 50 per cent del total del negoci del futbol europeu.

Esports Europa Finançament Futbol

Prospectiva de futur de la crisi actual

2016

Els conferenciants parlen de com més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis socials, polítiques, existencials, cosmovisionals, macrofilosòfiques... Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les crisis?‎

Crisis econòmiques Desenvolupament econòmic Societat

Inestabilitat financera al món del futbol

2014

Taula rodona a propòsit del llibre "L'impacte de la crisi al futbol. Estratègies adaptatives (ponències i debats de la Primera Conferència Acadèmica Ernest Lluch d'Economia i Futbol", que incideix en la necessitat de contraposar, argumentar i analitzar la relació existent entre economia i esport, entre la gestió econòmica dels clubs i els èxits esportius, i fer-ho parlant de l'esport amb major impacte social a escala mundial: el futbol.

Esports Finançament Finances Futbol Política esportiva

Gran passius ambientals : Ercros a Flix i les mines de potassa del Bages

2016

Comença la conferència, Marta Pujades, la qual analitza el passiu ambiental que ha generat l'activitat de la factoria petroquímica Ercros al llarg del segle XX. Cal la descontaminació de l'embassament, per tant, només és un part del que costarà netejar també els terrenys del polígon de Flix, al marge d'avaluar l'impacte de l'activitat centenària de la fàbrica sobre la salut de la població. Després Santiago Gorostiza ens parla…

Catalunya Contaminació Medi ambient Política ambiental

Barcelona & New York : dues capitals del comerç, el poder de les dades

2019

David Nogué fundador de l'empresa EIXOS.cat, la qual combina dades provinents del treball de camp, amb dades obertes de les administracions públiques i d'entitats privades. Aquesta combinació fa possible obtenir una "fotografia" real i actualitzada de la situació dels comerços i fer-ne una anàlisi detallada. Aquesta xerrada compara l'anàlisi dades massives a les ciutats de Barcelona i Nova York amb motius econòmics.

Administració Barcelona Catalunya Comerç Dades massives Economia Empreses Estats Units d'Àmèrica Nova York

Pagesia i alimentació : origen local dels aliments

2018

En Toni Massanés diu de que cada cop en mengem menys de productes de proximitat, cada cop mengem més coses de més lluny, els supermercats fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. Cada vegada hi ha més persones concienciades en el fet que menjar sa de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles del consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels…

Àfrica Agricultura sostenible Catalunya Europa