Resultats de la cerca

Conferència en la que Marta Doltra parla d'alguns dels factors que entren en tota revolució, i es centra en la revolució comunista de 1917.

Debat amb Josep Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social (UPF); Anna Pagès, professora d'Estudis d'Educació a Blanquerna (URL); Miquel Seguró, professor de Filosofia (URL) i moderat per Ariadna Romans, presidenta de Deba-t.org, a l'entorn de la qüestió presentada al títol de l'acte: la filosofia s'està posant de moda? i la resposta unànimement va ser: no. En tot cas, s'està posant de moda una filosofia molt…

El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d'altres pensadors existencialistes

Acte inaugural del Cicle De la Revolució Americana a la Revolució Francesa. Oriol Farrés exposa com, la filosòfa, Hannah Arendt contrasta la Revolució Americana i la Revolució Francesa al seu llibre "On Revolution" de 1963. En aquest exercici de pensament polític sense precedents, Arendt rastreja el sentit i l'origen de les revolucions, el valor de la ciutadania activa i l'esperit públic. Hi ha un "tresor perdut" de la Revolució que cal…

José Gaos i González Pola (Gijón, 1900-Mèxic 1969) va ser un filòsof exiliat o "transterrat" (com ell mateix es va denominar) a Mèxic després de la Guerra Civil, on va desenvolupar la seva carrera acadèmica i on va pulbiclar la majoria de les seves obres i traduccions. No obstant, abans de l'exili, Gaos ja havia estat Rector de la Universitat de Madrid (1936-1939). Què en podem dir de l'etapa espanyola d'aquest deixeble d' Ortega i…

Foucault, Derrida i Lyotard permeten copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani: la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de posar en qüestió els fonaments de les democràcies liberals representatives oficials i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern per repensar la comunitat

Ciència, art, poesia i cultura, en serveixen com a sistema d'idees necessàries per a donar sentir a les nostres vides. La ciència obre perspectives conceptuals noves sobre la realitat i ensenya a observar detalls del món que ens envolten. Els diversos aspectes de la ciència poden obrir vies espirituals entre contemplatives, i teològiques, una mística de la natura i l'infinit. una teologia quàntica o una neuroteologia.

"La crisi del coronavirus ha desestabilitzat encara més les distincions conceptuals i els espais concrets de la política de la modernitat. Si bé d'una banda els estats han imposat la sobirania de l'excepció sobre el mercat global, de l'altra s'han exacerbat tendències neoliberals com la precarització i l'economia del crèdit. La "nova normalitat" estableix un estat de guerra permanent, però alhora no hi ha cap enemic identificable. Tota…

Segona activitat del Cicle Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Hannah Arendt afirmava que ella no era filòsofa. Però no ho deia pas per renunciar al pensament, sinó per dur-lo més enllà. A l'ombra de Heidegger i de la banalitat del mal del totalitarisme, Arendt es va proposar pensar contra la violència

Taula rodona de presentació del volum que aplega les traduccions catalanes del "Discurs de metafísica" i la "Monadologia" de Leibniz, traduïdes i editades per Josep Olesti a l'editorial Marbot