Resultats de la cerca

Conferència en commemoració del Dia Internacional de la Filosofia UNESCO. La filosofia sempre ha volgut pensar el present. Ha intentat comprendre la realitat. La filosofia no ha estat mai ni és avui un mer saber esotèric o fictici, que parla de mons ideals que ningún ha vist ni viurà mai. La filosofia és la opció metateòrica i menys immediata o pragmàtica del coneixement.

S'analitzen els nous fenòmens com els "indignats" i les "acampades", les "revolucions àrabs", Wikileaks i altres moviments alternatius com a sorprenents accions polítiques convocades a través de les TICs.

Davant de la multitud de possibles poders de què podríem parlar quan assumim el pluralisme, Gonçal Mayos ens proposa posar ordre la situació a partir d'un esquema format per quatre tipus bàsics de poder: el poder coercitiu, el poder legitimador, el poder productiu i el poder polític. El primer tipus -el poder coercitiu- és aquell que es basa en la força, l'amenaça o directament la violència. El segon tipus, el poder legitimador, és…

L'imaginari no mera és fantasia, fins i tot hiperreal perquè allà on hi ha experiència humana, hi ha experiència símbolica, imaginària i lingüística

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

En contraposició a l'actualitat política actual, anem al moment àlgid d'un moment llibertari i progresista. Durant els anys 60 es van construir els nous moviments socials, i d'alguna manera, aquell consens, ara es trenca

Sant és allò sancionat com a inviolable i protegit i ho pot ser tant per la llei divina, el sagrat, com per la llei humana i per tant, no ha de tenir necessàriament un element religiós

Debat i anàlisi dels moviments socials revolucionaris sorgits durant la segona meitat del segle XX, analitzats des d'un punt de vista filosòfic

El professor Gonçal Mayos analitza el discurs sobre Déu en alguns pensadors moderns i explora les condicions de possibilitat d'una paraula sobre Déu en la postmodernitat. També hi analitza els trets de la nova forma de religiositat que té lloc en el si del que s'ha anomenat com a postmodernitat.

L'individu enfocat des de diverses perspectives (polítiques, filosòfiques, psicològiques i educatives) i recolzat per obres de diferents filòsofs fins arribar al llindar del nou mil·leni.