Resultats de la cerca

Acte d'homenatge a la figura de l'escriptor i editor Jaume Massó i Torrents, president de l'Ateneu Barcelonès durant els anys 1926-1928.

Els conferenciants Carles Torner i Isidor Marí, del Comité de Seguiment de Barcelona de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, comenten la posada en marxa i els primers passos d'aquesta Declaració

Amb el rerefons del fi de les hostilitats a la Guerra del Golf, es debat sobre les diferents posicions davant dels conflictes bèlics.

Conferència del portaveu del Bloque Nacionalista Galego, Xosé Manuel Beiras, setmanes després d'obtenir els seus millors resultats electorals, convertint-se en la segona força política gallega, en la que parla de l'origen del nacionalisme gallec i de les seves característiques particulars

El president del Centre Excursionista de Catalunya parla sobre l'entitat que presideix, la seva centenària història, que corre de forma paral·lela a la de l'Ateneu Barcelonès, així com la seva estructura interna i les seves expectatives de futur.

Acte per lloar la memòria de Martí Sans Orenga, soci ateneista i membre de la Junta de l'Ateneu Barcelonès, va realitzar un llibre d'història de l'Ateneu.

Xerrada en la qual Miquel Àngel Marín, advocat i professor català, exiliat a Mèxic, parla de les relacions diplomàtiques de la República durant la guerra civil, bàsicament de les seves experiències i impressions dels temps de la contesa.

Conferència inaugural del curs acàdemic 1994/1995 de l'Ateneu Barcelonès en la qual el Sr. Jordi Sarsanedas parla sobre com escriure en català està lligat a una realitat social concreta i com afecta al escriptor el fet d'adreçar-se només a 10 milions de persones.

Acte en el qual la conferenciant parla de la recerca de la força mental i el seu funcionament i com podem descobrir-la i potenciar-la, així com també de la necessitat d'harmonia entre la força mental i la força creadora, Déu. Per finalitzar la sessió amb una meditació sobre la imatge perfecta de cada un de nosaltres agafant l'arquetip de Jesucrist com a símbol de l'amor universal.

L'autora dóna la seva visió de la literatura, explicant anècdotes i com aquestes afecten al seu procés creatiu.