Resultats de la cerca

El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d'altres pensadors existencialistes

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores

Acte sobre filosofia medieval concretament sobre el concepte de relació i resultat de les ponències del VII Congreso Internacional de Filosofía Medieval De relatione. La història de la filosofia ha tingut, en general, poc en compte el concepte de relació, que molts filòsofs han considerat com una «categoria secundària». En l'explicació tradicional, que es remunta a Aristòtil, la categoria de relació (pros ti) no és constitutiva de…

Presentació i primera sessió del Cicle l'Any Pannikar a l'Ateneu Barcelonès. Comença l'acte, Lola López, comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona explicant-ne els actes organitzats per l'Ajuntament de Barcelona per a la commemoració de l'Any Panikkar. Laura Borràs, l'últim dels actes com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes parla de la publicació dels seus textos. Després…

Conferència sobre la radical revolució artística, provocada per les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials apareguts a partir dels anys seixanta.

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

La moral té la funció de restringir la persecució dels propis interesos respecte a la resta d'éssers, no obstant, allò moral és controvertit a la filosofia pràctica, donat que existeixen enfocaments molt variats sobre la qüestió de com devem tractar als animals i si aquests tenen el mateix estatus moral que els éssers humans

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

Eugeni d'Ors va destacar com a filòsof, periodista i crític d'art. Les seves gloses, han esdevingut un clàssic de la literatura catalana i és reconeguda també, la important tasca al capdevant d'institucions com la Mancomunitat i l'Institut d'Estudis Catalans, encarnant el moviment noucentista. El que no tothom sap és que Ors va ser un gran estudiós de la psicologia fins a 1914

En l'horitzó de la tradició filosòfica del Renaixement, la singularitat de Michel de Montaigne sobresurt de manera extraordinària. Només quan es considera ja vell decideix posar-se a escriure, més per introspeccionar-se a si mateix que per fer-se un nom en el món de les lletres. Una «pintura del jo», com ell mateix la defineix, que es plasma en un sol llibre redactat, editat, corregit i constantment ampliat durant els darrers vint anys…