Resultats de la cerca

En commemoració d'"El Príncep" de Maquiavel que fa 500 anys, l'obra de l'autor florentí segueix sent un model fonamental per a la política moderna. Defensa una tesi absolutista del poder polític, com a solució a la debilitat i fragmentació dels petits estats italians que pogués fer front a les potents monarquies francesa i espanyola.

Conferència en la qual s'explica com el marxisme havia sigut tradicionalment aliè a la cultura, però des de Gramsci i altres autors hi ha uns socialismes o marxismes culturalistes. Es parla de l'obra de Stuart Hall, teòric de la cultura.

El professor Joaquim Capdevila, en la seva exposició, situa la crisi de l'estat-nació en el context més ampli d'un conjunt relacionat de crisis que d'ençà els anys 50/60 del segle XX afecten les societats occidentals en primer terme. Es tracta de la crisi de les identitats fonamentals de la modernitat, com les vinculades a les "grans" ideologies, a la ciutadania, a les classes socials burgesia-classe obrera, als cicles tradicionals de la…

L'imaginari no mera és fantasia, fins i tot hiperreal perquè allà on hi ha experiència humana, hi ha experiència símbolica, imaginària i lingüística

Conferència amb dues contribucions ben diferenciades, per una banda Alexandre Walmott Borges tracta el tema de la influència de la religió en la política i posa com a exemple el cas concret de Brasil; per l'altra Yuri Tapia Ribas exposa el tema de la relació de l'ànima amb el cos, com un dels grans problemes de la filosofia postmoderna

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

En contraposició a l'actualitat política actual, anem al moment àlgid d'un moment llibertari i progresista. Durant els anys 60 es van construir els nous moviments socials, i d'alguna manera, aquell consens, ara es trenca

Conferència en la que Marta Doltra parla d'alguns dels factors que entren en tota revolució, i es centra en la revolució comunista de 1917.

El professor José Luiz Borges Horta analitza la realitat social i política de Brasil des del triomf de Lula da Silva fins a l'actualitat

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores