Resultats de la cerca

S'analitza el pensament filosòfic d'Artur Schopenhauer i la seva influència en els pensadors contemporanis i en els del segle XX. La seva idea fonamental es basa en la esència tràgica de viure, i a partir d'aquesta desenvolupa tot el seu pensament

L'interrupció és la paraula que millor explica com va canviar la filosofia a partir dels fets de maig del 68.

Debat i reflexió entorn la figura del polític molletà com a persona estudiosa dels temes de teoria de l'estat i com introductor del concepte a Catalunya i Espanya

Debat amb Josep Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social (UPF); Anna Pagès, professora d'Estudis d'Educació a Blanquerna (URL); Miquel Seguró, professor de Filosofia (URL) i moderat per Ariadna Romans, presidenta de Deba-t.org, a l'entorn de la qüestió presentada al títol de l'acte: la filosofia s'està posant de moda? i la resposta unànimement va ser: no. En tot cas, s'està posant de moda una filosofia molt…

La sessió es planteja a partir d'una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l'art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l'interior d'un procés revolucionari l'art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia? ; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l'art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot…

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Foucault, Derrida i Lyotard permeten copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani: la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de posar en qüestió els fonaments de les democràcies liberals representatives oficials i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern per repensar la comunitat

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.