Resultats de la cerca

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

Carlota Canal explica la iniciativa de crear un Espai Camus a Barcelona, finalment no prosperada per problemes administratius amb l'Ajuntament de Barcelona. Joan de Sagarra traça una visió amb referents de la seva experiència al voltant de Camus, amb records de viatges a França amb el seu pare, on va conèixer l'autor francès, i recupera els temps de la redacció de 'Tele-Express', en què les peces de Camus causaven una forta impressió…

Acte organitzat en ocasió del 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926)

Homenatge i presentació de la reedició de la obra del jurista i dramaturg José Arias Velasco, en el primer aniversari de la seva mort

La moral té la funció de restringir la persecució dels propis interesos respecte a la resta d'éssers, no obstant, allò moral és controvertit a la filosofia pràctica, donat que existeixen enfocaments molt variats sobre la qüestió de com devem tractar als animals i si aquests tenen el mateix estatus moral que els éssers humans

Les obres de Carles Barba, allunyades de qualsevol ortodòxia cinematogràfica, representen una de les visions més particulars, iròniques i fascinants de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava, per exemple, el Club de Polo, però també les condicions de vida dels immigrants, fent-se…

"La gran aventura de la construcció de l'Eixample és un dels tres moments més brillants de la història de l'urbanisme de Barcelona. Contrasta que el desenvolupament constructiu fos ràpid i imparable, mentre que l'actitud exhibida per l'Ajuntament i altres poders fàctics, com els propietaris, fos la de posar pals a les rodes" (Lluís Permanyer)

La "femme de brasserie", és una figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

Debat sobre de quina manera s'ha de portar a terme la Republica catalana per acabar amb el règim actual

Presentació del Manifest per Barcelona: L’ideal d'una ciutat possible, en el qual Ferran Mascarell defensa una llista única sobiranista per a les eleccions municipals a Barcelona. La diferència entre la capital de l'Estat i Barcelona és la manca de dinamisme per la falta d'un projecte polític clar