A l’empara del nou canvi, l’Ateneu esdevé una caixa de ressonància per a escriptores i intel·lectuals de generacions diverses.
A deganes com Maria Aurèlia Capmany, figura polièdrica i referent feminista, o com Anna Murià, que el 1970 torna de l’exili, caldria afegir-hi una llista d’autores que no ha parat de créixer. De les més veteranes a les més actuals, només en podem citar una mostra: Lluïsa Forrellad, Maria Àngels Anglada, Rosa Fabregat, Quima Jaume, Helena Valentí, Olga Xirinacs, Gemma Lienas, Dolors Udina, Pilar Rahola, Imma Monsó, Teresa Muñoz, Blanca Llum Vidal, Marta Rojals i Sònia Moll.
La seva excel·lència literària s’ha traduït en guardons de gran prestigi, com el premi Crexells, que guanyen Maria Barbal el 1986, amb Pedra de tartera; Carme Riera el 1995, amb Dins el darrer blau; Maria-Mercè Marçal el 1996, amb La passió segons Renée Vivien, i Josefa Contijoch el 2013, amb Sense alè.
Mereixen ser esmentades de forma especial les ateneistes i col·laboradores de l’Ateneu que han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008), Maria Antònia Oliver (2016), Isabel-Clara Simó (2017) i Marta Pessarrodona (2019).