7. La cultura, baluard de resistència antifranquista

A partir de 1939 s’incorporen dones del bàndol republicà com Aurora Díaz-Plaja, responsable d’enviar el bibliobús al front bèl·lic, o una jove Maria Aurèlia Capmany, que esdevindrà una de les intel·lectuals més potents en la lluita antifranquista.

Als anys quaranta, malgrat que els fòrums de la llengua no estan oberts a les dones, s’associen a l’Ateneu intel·lectuals i escriptores a la recerca d’una acadèmia de les lletres, com la poeta Rosa Leveroni, la mestra i activista Angelina Colubret, Blanca González i, per un breu període, Carme Laforet.

A partir dels anys cinquanta ingressen a l’Ateneu escriptores com Llucieta Canyà, la popular autora de L’etern femení, que es vanta falsament de ser la primera dona ateneista, i activistes com Lliberta Bassas. A l’inici dels anys setanta ho fa una joveníssima Montserrat Roig, l’única dona del grup de joves opositors que planta batalla dins l’entitat. El febrer de 1975 aconsegueixen l’adhesió de 160 socis al manifest pel canvi democràtic que es produirà a l’entitat.