5. Plomes amb llum pròpia

La degana de les lletres catalanes, Caterina Albert, des del «Mon niu» empordanès construeix una de les obres més sòlides del segle xx. El 28 de març de 1935 participa en l’homenatge a Narcís Oller amb motiu de la col·locació del bust de l’escriptor a la sala d’actes de l’Ateneu.

El Crexells de 1934 premia per primera vegada una escriptora: Maria Teresa Vernet, amb la novel·la Les algues roges:

Era feliç, completament, i estava tan lluny del tumult sentimental, que li semblaven talment un somni les tèrboles hores viscudes a París. Les algues roges dormien al fons del gorg. (Maria Teresa Vernet. Les algues roges. Barcelona: Proa, 1934)

El Crexells de 1937 és atorgat a Aloma, de Mercè Rodoreda, que des de l’exili bastí la seva gran obra:

Detestava l’amor. Hauria volgut morir-se. No haver nascut. “Potser em moriré i el petit amb mi. Si pogués dormir sempre...” No diria qui era el pare encara que la matessin. Callaria. No havia fet altra cosa: callar. Dissimular. Les botzines dels autos eixordaven. (Mercè Rodoreda. Aloma. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938)