Resultats de la cerca

L'aixecament zapatista es la rebelió de 12 dies que es va produir al gener del 1994, a la que l'Exèrcit Zapatista demanava justícia i reivindicaven els drets dels pobles indígenes i dels pobres de la regió. S'analitzen les causes i les conseqüències de l'aixecament, i es critica la postura de diversos intel·lectuals del moment.

Conferència sobre com l'Onze de Setembre va quallar com a data unànime per cridar la gent al carrer. De la cèlebre manifestació "del milió" a la commemoració oficial, passant per l'independentisme congregat al Fossar de les Moreres, la Diada reflecteix la lluita de poder i les contradiccions de la Transició‎.

Els autors parlen de les crisi socials i polítiques que van haver-hi a la ciutat de Barcelona entre els segles XV i XVI

Conferència per situar el context històric de la revolució de 1905, la qual va ser el preàmbul de la revolució del 1917.

Entre 1835 i 1843 es succeeixen a Catalunya un seguit d'aldarulls -de bullangues en deien a l'època- que provoquen la transformació liberal del sistema polític absolutista. El fet que a l'estiu del 1835 esclatés la revolució liberal en algunes ciutats catalanes, en particular Reus i Barcelona, només s'explica si tenim en compte que Catalunya es trobava immersa en una guerra, l'anomenada primera guerra carlina, una verdadera guerra civil

L'exposició comença amb una valoració de la incidència de la guerra del Francès en la història posterior, com una causa important de la inestabilitat i de la crisi econòmica. Segueix l'explicació de l'evolució militar del conflicte a Catalunya des del seu inici al 1808 fins el final el 1814. A continuació es fa referència a les raons de l'aixecament dels catalans contra la invasió bonapartista. Després fa una exposició de l'impacte…

El Trienni Liberal constituí un moment extremadament convuls. Els col·lectius i individus que van integrar el moviment liberal exaltat barceloní van crear un espai capaç d'articular un moviment heterogeni en el qual s'integraven les societats secretes (comuners, paramaçons i carbonaris), i un bon nombre de milicians procedents dels sectors populars del liberalisme.