Resultats de la cerca

Debat entorn el llibre de Solé-Tura, "Catalanisme i revolució burgesa" i l'emergència a partir dels anys 60 a Catalunya d'un nou catalanisme, no necessàriament polític

Acte d'homenatge a Heribert Barrera en la que els conferenciants ens apropen a la seva biografia, donant un especial atenció a la seva actuació com a president de l'Ateneu Barcelonès

Josep M. Ainaud de Lasarte parla de la figura del polític Enric Prat de la Riba

Taula rodona amb persones que hi van participar en el procés d'elaboració de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1979), anomenat estatut de Sau.

Presentació del catàleg editat amb motiu de l'exposició "... i obrirà solcs l'Esquerra catalana", comissariada per l'Enric Marín

Oriol Bohigas, president de la Junta de l'Ateneu Barcelonès comença l'acte explicant-ne les línies d'actuació de la programació de l'Ateneu. Jordi Pujol es defineix com europeista des de que tenia 17 anys i catalanista. Hi explica els elements pels quals continua tenint confiança amb Europa i el defineix com el millor model social.

El 23 d'octubre de 1977 el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, retornà a Catalunya després de 38 anys d'exili a França. Acte commemoratiu recordant aquesta data, on s'analitzaran des de diferents punts de vista, la figura del President Josep Tarradellas així com el moment històric, polític, social i personal que emmarcà tot aquest procés.

Acte emmarcat dins el cicle Curs del Cinquantenari de la Guerra civil en el qual el M. Hble. Sr. Josep Tarradellas fa la presentació oficial tot parlant de com va viure ell l'inici de la guerra‎.

Homenatge en commemoració del cinquantè aniversari de la mort del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià en el qual Josep Tarradellas explica les seves vivències i records.

Acte d'homenatge pels Fets de Prats de Molló, l'episosi fou un intent d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes que havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana