Resultats de la cerca

L'aposta per a una major integració política de la Unió Europea també implica repensar el projecte del catalanisme polític com a eix vertebrador d'un model de societat basat en el progrés social i econòmic. Per a aquesta renovació cal coratge polític, imaginació i voluntat de diàleg entre les diverses propostes que històricament han format part d'aquesta tradició política oberta, àmplia i plural. Totes aquestes propostes…

Primera taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Antoni Comín, Ferran Requejo i Mònica Terribas, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini. Presenten l'acte Jordi Pujol i Ernest Maragall

El president de la Generalitat, Quim Torra, elogia a l'Ateneu els intel·lectuals del primer terç del segle XX i apel·la a una unitat estratègica del món de la cultura i de la política, com durant la Mancomunitat i la Generalitat republicana. Quim Torra remarca que la república necessita la cultura, després que el sobiranisme hagi ocupat el lloc central del catalanisme polític

Acte de presentació del Consell Assessor del Fòrum Cívic i Social per al Dret Constituent, el qual té com a objectiu debatre les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya

Debat per tal d'analitzar la situació actual al país després dels estralls de la sentència del procés al carrer, un conflicte polític que no troba canalització des de les institucions i uns partits independentistes amençats dels tribunals i les diferències estratègiques

El procés va més enllà del context espanyol-català i suposa nous reptes que s'han d'abordar des de la filosofia política. Quina interacció han de tenir democràcia, sobirania i estatisme al segle XXI?

És xocant com els últims anys s'ha utilitzat la paraula feixista per demonitzar l'independentisme. Hi ha hagut moltes disputes polítiques, però pocs debats sobre si realment ha existit mai un feixisme catalanista

"D'ençà de la fi de la dictadura el 1975 no s'ha conformat un neofeixisme o neonazisme nacionalista català de certa rellevància", diu l'historiador Xavier Casals. Hi ha hagut, però, dues temptatives: un efímer Partit Nacionalsocialista Català, actiu entre el 1978 i el 1980, i el reduït col·lectiu -tenia una quinzena de militants- Nosaltres Sols!, que entre el 1980 i el 1982 va llançar la campanya "Xarnegos fora!"

Taula rodona per analitzar el conflicte polític en la relació entre Catalunya i Espanya i quines són les dinàmiques que s'han generat fins el moment i que s'estan potenciant. Tambè hi analitzen els dubtes arran de la viabilitat de la possible independència de Catalunya i de l'acceptació per part d'Europa d'un estat català independent. En acabar les intervencions s'obre un torn lliure de preguntes del públic assistent a l'acte

Es presenta una visió personal del procés d'independència i de les etapes possibles vers una República de Catalunya