Resultats de la cerca

Taula rodona sobre la independència de Catalunya amb Héctor López Bofill, Patricia Gabancho i Roger Buch

El debat encarna diferents posicions, des dels independentistes fins als partidaris de la no secessió, passant per d'altres que apunten que és necessari el referèndum, sense tenir clar cap on cal anar. Els conferenciants conversen sobre els possibles escenaris de futur de Catalunya

Col·loqui sobre les raons i les possibles vies per a aconseguir la independència de Catalunya, i de tots dels Països catalans, respecte l'Estat espanyol.

Conferència organitzada per l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el cicle "Història del Catalanisme", en la qual Pere Gabriel parla de la relació entre l'obrerisme i el catalanisme a Catalunya.

Conferència sobre el panorama del catalanisme polític i el paper de l'exili a Catalunya durant el període del franquisme. La revisió ideològica d'alguns personatges, com per exemple Valls i Taberner, que es passà al bàndol espanyolista. I la ruptura produïda, cap als anys cinquanta, en el pensament catalanista i antifranquista per part dels intel·lectuals catalans i historiadors com Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar.

Últim acte del cicle Cicle Història del catalanisme. Els assitents al debat expressen les seves opinions sobre tres qüestions principals: primera, relació entre nacionalisme i catalanisme, segona, quin és l'estat de la normalització a Catalunya des de la més amplia perspectiva, i per finalitzar quin és el paper que juguen les institucions de govern i els partits polítics en la reconstrucció nacional de Catalunya.

Els orígens del catalanisme i del fet nacional a Catalunya
i la importància de la cultura popular en la base d'aquest moviment.

Anàlisi de les relacions entre catalanisme i catolicisme.

Josep M. Ainaud de Lasarte parla de la figura del polític Enric Prat de la Riba

Acte d'homenatge pels Fets de Prats de Molló, l'episosi fou un intent d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes que havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana