Resultats de la cerca

Es repassen una sèrie d'ateneistes il·lustres que van destacar en el modernisme literari i les seves obres més representatives dins el moviment.

Conferència en la qual l'autora parteix de la idea que no existeix la literatura femenina sinó escrita per dones. L'evolució de les dones escriptores ha sigut molt difícil la prova és que fan servir moltes vegades pseudònims masculins. Les dones escriuen per recercar la identitat pròpia investigant sobre elles mateixes mentre que el homes escriuen sobre el món en general. Després ressegueix les escriptores catalanes més importants.

Mireia Xapel·li ens apropa a les biografies de Teresa Pàmies, Basi Mira de Maragall i Aurora Bertrana, a través de les converses que hi va mantenir.

El modernisme és un moviment transformador i modernitzador de la societat catalana, des del nacionalisme ideològic fins a l'idealisme artístic aplegà les inquietuts d'una época excepcional. En aquesta sessió, la Dra. Cerdà parla del mite de la dona a la literatura modernista

Primera de les conferències del Cicle Tríptic Modernista organitzat per l'Ateneu Barcelonès. Mariàngela Cerdà parla en aquesta sessió de la literatura i la simbologia inherents a l'imaginari modernista. El Modernisme és un moviment transformador i modernitzador de la societat catalana, des del nacionalisme ideològic fins a l'idealisme artístic aplegà les inquietuds d'una època excepcional

Acte d'atorgament del Premi Joan Crexells 1991. Comença l'acte el secretari el qual exposa la composició del jurat, format per: Francesc Gomà, president del jurat sense vot, Norbert Bilbeny, Joan Perucho, Ramon Pla i Arxé, Jordi Sarsanedas, Carme Riera i Josep Miquel Servià, secretari amb vot. Després es proclama "Senyoria" de Jaume Cabré com a novel·la guanyadora del Premi Crexells. L'esposa de l'autor guardonat excusa la seva presència…

L'autor ens explica les seves vivències personals i professionals en referència al procés creatiu literari i a l'ofici d'escriptor.

Joan Bassegoda parla de la relació de mossèn Cinto amb el marquès de Comillas, el cunyat d'aquest era Eusebi Güell i Bacigalupi, qui també mantingué relació amb Verdaguer, relació en que prengué part l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet. Eusebi Güell, mecenes i home emprenedor, que protegí i estima Verdaguer i Gaudi, van aconseguir una perfecta fusió entre poesia i arquitectura al barri de les Corts de Sarrià al anomenada Finca Güell.

Presentació de tres edicions noves de les obres de Jacint Verdaguer: En defensa pròpia, Pàtria i L'Atlàntida, edició crítica de Narcís Garolera.

Per tal de commemorar el 6è centenari de la publicació de "Lo Somni" de Bernat Metge, Quaderns Crema reedita l'obra, l'autora crítica d'aquesta edició defensa en aquesta conferència que "Lo Somni" és una obra de ficció dirigida al seu grup més proper en la que l'autor justifica la seva actuació i es defensa dels atacs que va rebre de mala gestió.