Resultats de la cerca

Els Països Baixos han presidit la Unió Europea durant una de les seves crisis més sonades: el Brexit. El 23-J britànic també fa qüestionar els referèndums sobre temes d'una complexitat inabastable per al votant‎.

Debat sobre un tema que porta un any ocupant les portades dels diaris: la “Breixida”, la marxa del Regne Unit de la UE‎.

La feble ligitimitat social de la Unió Europea sumada al distanciament entre sector de l'opinió publica i les autoritats comunitàries és un greu problema del que s'està aprofitant l'extrema dreta, però hem de recordar que no podem exigir a la Unió Europea, en tant que no és un estat, coses que no pot oferir.

A la verda Erin, el Tigre Celta, el primer Estat Membre que ensopegà amb la crisi financera mundial, li ha correspost presidir la Unió Europea durant el primer semestre d'enguany, el que ha vist sorgir els brots verds que ens anunciaren anys enrere. Cal que neixin flors a cada instant... Creixeran, però?

Acte organitzat per la secció d'Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Fundació Catalunya Europa i l'associació Horitzó Europa. Taula rodona amb la participació de corresponsals periodístics a Brussel·les sobre l'estat de la construcció europea després del sorprenent resultat del referèndum irlandès.

Acte del cicle "Dijous europeus", organitzat per la secció d'Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l'Ateneu Barcelonès i la Fundació Catalunya Europa. Anàlisi dels avantatges i inconvenients de l'entrada de Turquia a la Unió Europea.

Ponència sobre la creació d'un xarxa oberta de cohesió dels països a Europa. L'Espai Llatí Central és la regió imaginària que integrarien els territoris de l'antiga Corona d'Aragó i Occitània, el país de la llengua d'oc que ocupa la zona de l'estat francès més propera a Espanya. Consolidar aquest espai geogràfic -cercant nous esquemes d'estructuració de la UE que facilitin l'encaix harmoniós entre els espais culturals, econòmics…

A les portes del referèndum al nostre país per a retaficar la Constitució Europea, signada a Roma el 2004. Ferran Requejo comparteix tota una sèrie d'idees i reflexions sobre la nova norma que havia de ser un instrument d'igualtat a la vella Europa, però que malauradament no ha estat així. Estem en un moment de feblesa a Europa.

Oriol Bohigas, president de la Junta de l'Ateneu Barcelonès comença l'acte explicant-ne les línies d'actuació de la programació de l'Ateneu. Jordi Pujol es defineix com europeista des de que tenia 17 anys i catalanista. Hi explica els elements pels quals continua tenint confiança amb Europa i el defineix com el millor model social.