Resultats de la cerca

Presentació i benvinguda a les Jornades Jordi Solé Tura on les diferents ponències han estat estructurades a partir de tres grans temes relacionats amb la vida de Jordi Solé Tura: "Antifranquisme i lluita de classes", "Pensament i acció política" i "Constitució i canvi democràtic"

Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís, diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials, sempre en nom del progrés i la democràcia

Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís, diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials, sempre en nom del progrés i la democràcia

Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís,diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials,Debat i reflexió sobre la figura del polític molletà i sobre el paper de compromís, diàleg i respecte a les idees alienes com a eines de transformació i millora socials, sempre en nom del progrés i la democràcia

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

Debat entorn el llibre de Solé-Tura, "Catalanisme i revolució burgesa" i l'emergència a partir dels anys 60 a Catalunya d'un nou catalanisme, no necessàriament polític

Josep M. Ainaud de Lasarte parla de la figura del polític Enric Prat de la Riba

Taula rodona amb persones que hi van participar en el procés d'elaboració de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1979), anomenat estatut de Sau.

Acte d'homenatge pels Fets de Prats de Molló, l'episosi fou un intent d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes que havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana