Resultats de la cerca

Nietzsche va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren. Es tracta d'una revisió del filòsof a través de la realitat del llenguatge.

Anàlisi de la relació entre Hegel i Karl Marx, de qui el segon va adoptar del primer la seva concepció de la dialèctica com a moviment de la negativitat i la seva visió de la història. Una comparativa de les semblances i les diferències entre les idees d'ambdós filòsofs.

S'explica i es reflexiona sobre el pensament de Karl Marx al voltant de qüestions literàries i artístiques i es contextualitza l'evolució dels seus gustos en aquest àmbit.

Conferència sobre Marx i el marxisme a càrrec del filòsof francès Georges Labica.

Història de la recepció i expansió del pensament marxista a Espanya. La publicació d’obres de Marx, en revistes com La Federación, La Emancipación o El Obrero, va iniciar la recepció de idees marxistes. Paral·lelament, diferents biografies a La Campana de gracia, La ilustración republicana federal o el Diari de Barcelona van permetre difondre les idees del filòsof alemany. Aquesta recepció va ser desigual a Catalunya i a la resta…

A partir de l'obra i els documents pastorals de Torras i Bages, es fa una reflexió sobre el seu pensament catòlic i estètic, i la seva filosofia social i metafísica.

Conferència organitzada per la secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu Barcelonès, pertanyent al Cicle sobre filòsofs catalans dels segles XIX i XX, en la qual l'autor parla de la vida i l'obra de Jaume Balmes.

Repàs biobibliogràfic de Martí d’Eixalà, tot destacant les seves influències de l’escola escocesa i la relació amb el seu deixeble Francesc Xavier Llorens i Barba, màxims representants, ambdós, de l’anomenada Escola de Barcelona.

Conferència sobre Xavier Llorens Barba en què s'explica la trajectòria vital i professional d'aquest filòsof, els deixebles que va tenir i els conceptes que el defineixen: eclecticisme, introspecció i observació. Es posa èmfasi en el fet que la seva vida era la pràctica de la seva filosofia: la filosofia de les bases mentals.

Reflexió sobre la persona i l'obra de Jaume Serra i Húnter, centrada en el seu primer escrit, Idealitat, metafísica i espiritualisme i el seu darrer llibre publicat, El pensament i la vida.