Resultats de la cerca

Debat amb Josep Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social (UPF); Anna Pagès, professora d'Estudis d'Educació a Blanquerna (URL); Miquel Seguró, professor de Filosofia (URL) i moderat per Ariadna Romans, presidenta de Deba-t.org, a l'entorn de la qüestió presentada al títol de l'acte: la filosofia s'està posant de moda? i la resposta unànimement va ser: no. En tot cas, s'està posant de moda una filosofia molt…

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.

Conferència sobre la filòsofa espanyola Maria Zambrano. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt poètic i suggerent i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode".

En aquest debat es reflexiona sobre les formes culturals en que el missatge cristià ha pres cos al llarg de la història de la nostra civilització i en la seva pervivença en una societat cada cop més deslligada de la religió.

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.