En l'horitzó de la tradició filosòfica del Renaixement, la singularitat de Michel de Montaigne sobresurt de manera extraordinària. Només quan es considera ja vell decideix posar-se a escriure, més per introspeccionar-se a si mateix que per fer-se un nom en el món de les lletres. Una «pintura del jo», com ell mateix la defineix, que es plasma en un sol llibre redactat, editat, corregit i constantment ampliat durant els darrers vint anys…