Resultats de la cerca

Xerrada al voltant de la programació Neurolingüística. Es refereix a la manera en què el sistema neurològic i el llenguatge formen les estructures que construeixen els nostres models del món.

Nietzsche va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren. Es tracta d'una revisió del filòsof a través de la realitat del llenguatge.

Conferència sobre com la filosofia contemporània tracta el tema de la igualtat. La igualtat és un desideràtum de l'home, és molt desitjada perquè a la pràctica no hi existeix.

Reflexió ètica i filosòfica sobre les relacions entre el concepte de diversitat cultural i el de desenvolupament durable. Es conclou la intervenció amb l'observació d'una incompatibilitat de fons entre aquests dos conceptes.

Conferència al voltant de la identitat de les persones al món actual, de la relació entre individu i societat i de la construcció de les identitats de gènere. Es parla també de la precarietat en els seus diferents aspectes i bàsicament en la identitat.

Taula rodona per analitzar que vol dir avui en dia creure, perquè els éssers humans tenim creences religioses i com continuen sent un misteri.

Conferència enmarcada dins el Cicle Moviments i estudis culturals i postcolonials en que el conferenciant parla sobre com el confucionisme ha influit en la cultura asiàtica tot parlant de les seves vivències a Corea del Sud.

Presentació del llibre "El derecho a no sufrir : argumentos para legalizar la eutanasia" de Margarita Boladeras. Acte organitzat per la secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual l'autora ens parla dels arguments que tenim avui des del punt de vista ètic per demanar la legalització de l'eutanàsia.

Conferència sobre la metafísica entre ment i cos, tracta el problema de la relació entre la ment i el cos i, en general, entre allò mental i el físic, o entre allò espiritual i el material, de la interrelació entre els estats mentals i els estats físics.

Dissertació sobre el segon període de l'obra del filòsof Martin Heidegger, separats pel concepte, Kehre. En aquest segon període, el filòsof alemany, es dedica a l'estudi de la història de la metafísica.