Resultats de la cerca

Acte arran de les properes eleccions al Parlament Europeu el 25 de maig es fa una anàlisi de la història de la Unió Europea i de la visió que tenen els ciutadans europeus d'aquesta organització.

Les eleccions europees de 25 de maig van donar lloc a uns mesos de tripijocs a Brussel·les que, a les acaballes de l'estiu, van donar com a resultat tres nominacions: Jean Claude Juncker com a president de la Comissió Europea, Donald Tusk com a president del Consell Europeu i Federica Mogherini com a Alta Representant de Política Exterior de la UE. Debatrem totes tres nominacions amb qui va viure com es coïen entre bambolines blaves de dotze…

Anàlisi dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu (2014-2019)

Lituània ha dedicat la primera Presidència de la UE de la seva història a promoure una Europa més creïble, en creixement i oberta. Tothom s'ha fixat, però, en la construcció de la Unió Econòmica i Monetària, sense la qual l'euro no té futur. Debat l'embranzida bàltica per aquest camí.

Acte organitzat per la secció d'Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l'Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Fundació Catalunya Europa i l'associació Horitzó Europa. Taula rodona amb la participació de corresponsals periodístics a Brussel·les sobre l'estat de la construcció europea després del sorprenent resultat del referèndum irlandès.

Acte del cicle "Dijous europeus", organitzat per la secció d'Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l'Ateneu Barcelonès i la Fundació Catalunya Europa. Anàlisi dels avantatges i inconvenients de l'entrada de Turquia a la Unió Europea.

Ponència sobre la creació d'un xarxa oberta de cohesió dels països a Europa. L'Espai Llatí Central és la regió imaginària que integrarien els territoris de l'antiga Corona d'Aragó i Occitània, el país de la llengua d'oc que ocupa la zona de l'estat francès més propera a Espanya. Consolidar aquest espai geogràfic -cercant nous esquemes d'estructuració de la UE que facilitin l'encaix harmoniós entre els espais culturals, econòmics…

A les portes del referèndum al nostre país per a retaficar la Constitució Europea, signada a Roma el 2004. Ferran Requejo comparteix tota una sèrie d'idees i reflexions sobre la nova norma que havia de ser un instrument d'igualtat a la vella Europa, però que malauradament no ha estat així. Estem en un moment de feblesa a Europa.

Oriol Bohigas, president de la Junta de l'Ateneu Barcelonès comença l'acte explicant-ne les línies d'actuació de la programació de l'Ateneu. Jordi Pujol es defineix com europeista des de que tenia 17 anys i catalanista. Hi explica els elements pels quals continua tenint confiança amb Europa i el defineix com el millor model social.