Resultats de la cerca

Catalunya viu un moment decisiu de la seva història. Enmig d'una crisi econòmica, social i de governança, la societat catalana ha de preparar-se pel nou món. L'exercici del dret a decidir, la internacionalització de la nostra economia i la consolidació del nostre estat del benestar són els tres grans reptes que ens planteja aquest inici del segle XXI

Segona taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Miquel Caminas, Joan Manuel Tresserras i Josep Maria Vallès, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini

Primera taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Antoni Comín, Ferran Requejo i Mònica Terribas, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini. Presenten l'acte Jordi Pujol i Ernest Maragall

Panoràmica històrica de Catalunya al segle XIX. Catalunya havia consolidat durant el segle XVIII una economia moderna i la qual li va permetre una assimilació remarcable amb els grans eixos europeus del canvi modern i emprendre un camí de diferenciació respecte la resta d'Espanya.

L'exposició comença amb una valoració de la incidència de la guerra del Francès en la història posterior, com una causa important de la inestabilitat i de la crisi econòmica. Segueix l'explicació de l'evolució militar del conflicte a Catalunya des del seu inici al 1808 fins el final el 1814. A continuació es fa referència a les raons de l'aixecament dels catalans contra la invasió bonapartista. Després fa una exposició de l'impacte…

Conferència emmmarcada dins les xerrades sobre la memòria democràtica, la recuperació del testimoni dels herois invisibles, de la nostra memòria col·lectiva, organitzades per la Secció d'Història. En aquesta ocasió, sobre el polític gironí republicà Francesc Surroca Puig. Joan Solé, a la presentació, excusa la presència a l'acte d'Àngel Surroca Surroca, fill de Francesc Surroca. Els ponents parlen de la dimensió humana,…

Es comenten els drets humans referents a la llibertad política i el marc que ofereix la ONU, arran la persecució judicial i política que han patit els líders polítics del procés català.

Partint de l'existència dels catalans com a poble en la història, d'una nació sense estat, avui s'ha produït un escenari nou: revelar-se per sobreviure, un empoderament de la societat catalana.

Certament l'eina, la feina i l'afirmació cultural són instruments d'un dinamisme que cal mantenir. L'himne dels Segadors i la festa de l'Onze de Setembre són senyals d'una voluntat de plenitud que tensa tots els nostres dinamismes. El poble català vol el destí de les nacions lliures. Les posicions dependentistes i els botxinismes ens ofereixen la servitud com a destí.

Es debaten les polítiques públiques en matèria de seguretat ciutadana en el cas que Catalunya esdevingués un estat independent, entre d'altres qüestions relacionades amb el model de policia autonòmica de Catalunya.