Resultats de la cerca

11 resultats + "Catalunya" AND Ateneu Barcelonès. Secció d'Història i Geografia"

Les institucions catalanes en el segle XVIII

1982

Conferència organitzada per la Secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès on s'explica la història de les diferents institucions a la Catalunya del segle XVIII, quan desapareixen les institucions polítiques més característiques.

Catalunya Institucions públiques

L'Escola geogràfica catalana

1975

El conferenciant analitza què és l'escola geogràfica catalana, com a grup de persones que s'hi dediquen a la geografia i si va ser fruit de la divisió provincial d'Espanya al 1833.

Catalunya Geògrafs catalans

El Pairalisme a la base d'una idea de Catalunya

1985

Llorenç Prats parla de la contrucció intel·lectual ideològica anomenada pairalisme a partir de la seva naixença. La família pairal catalana conjuga l'ideal cultural amb l'esperit català i proposada com a model de valors.

Catalunya Economia Pairalisme

Panorama de la Catalunya dels anys 20-30

1990

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Catalunya Economia Economia i societat Lluís Companys Polítics catalans Societat

Anys de plenitud

1990

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Estatut (1932) Lluís Companys Polítics catalans Segona República

La premsa catalana : una opció de futur

1993

Carles Revés, director del Diari de Barcelona, exposa diferents aspectes que poden afectar les expectatives de futur de la premsa en català, com ara el percentatge de consum de premsa escrita, la necessitat d'una inversió adequada i la resposta tímida de l'administració davant de l'inferioritat de condicions amb la que parteix la premsa en català

Català Catalunya Periodisme Premsa

Exili, persecució i mort de Companys

1990

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

Catalunya Lluís Companys Polítics catalans Repressió Segona República

Lluís Companys davant la Guerra Civil i la Revolució

1990

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

Catalunya Guerra Civil Espanyola Lluís Companys Polítics catalans Segona República

Companys, l'advocat del poble

1990

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

Catalunya Lluís Companys Polítics catalans Societat

Visió de Lluís Companys

1990

Acte emmarcat dins del Cicle Lluís Companys en el qual es destaquen els diferents aspectes de la trajectòria del polític catalanista i republicà català Lluís Companys

Catalunya Lluís Companys Nacionalisme Polítics catalans